Viridiana aviat es farà monja i es tancarà en un convent. Va per una última vegada a saludar el seu oncle, un ric burgès, abans d'anar a pronunciar els seus vots. L'oncle l'adorm i fa veure que ha abusat d'ella per tal que accepti casar-se amb ell. Rosegat pel remordiment, es suïcida. Viridiana, que se sent culpable de la mort del seu oncle, renuncia a ser monja i es queda a la mansió a practicar la caritat cristiana, acollint un grup de rodamóns a qui facilita refugi i aliment. L'arribada de Jorge, fill natural del seu oncle, canviarà definitivament el destí de Viridiana.
Com en tota pel.lícula personal de Buñuel, l'argument és només un pretext per mostrar idees que van més enllà. En aquest cas es qüestiona la naturalesa de la beneficència i mostra com les bones intencions no sempre es materialitzen amb èxit.
La pel.lícula, guanyadora de la Palma d'Or a Cannes, vas provocar l'ira del Vaticà (que amenaça d'excomunicar els seus autors), va ser prohibida a Espanya, i el règim franquista va inhabilitar Portabella i la resta dels productors.