Un instant de veritat

D'editar-se en format digital una edició especial del Comte Drácula (1979), la pel·lícula del prolífic director espanyol Jesús Franco que Vampir-cuadecuc sotmet i vampiriza, seria inestimable la inclusió com extra d'aquesta última. No estaríem davant una primera vegada: molts documents sobre el rodatge de determinats films encarnen majors virtuts cinematogràfiques que l'estrella central. De totes maneres, en aquest cas no es tracta senzillament d'això. Pere Portabella reinventa el “making of” abans que aquest existís com pseudogénere audiovisual. I ho fa amb una llibertat creativa absoluta, alimentant-se del material posat davant de la lent com base per a la construcció d'imatges úniques i proteïques, contraposades a la tradicional idea de la reproducció imparcial del “que està pasant”; prenent prestats elements del vanguardisme i el cinema underground de l'època, muntant de forma descarada amb l'el·lipsi com recurs rector, treballant el so de manera atípica (es tracta essencialment d'un film mut, en el qual el so directe ha estat reemplaçat pels més dispars sorolls i sonoritats, creats i juxtaposats pel compositor Carles Santos, a qui Portabella li dedica per complet dos curtmetratges). El resultat amb setanta minuts de genial inventiva i una envejable capacitat per captar certes essències intangibles en cadascuna de les imatges que els componen.

 

Que el Comte Drácula és tot just un clon d'inferior qualitat dels films de la Hammer no és matèria de discussió (a propòsit els títols d'obertura de Vampir informen que la pel·lícula de Franco és una producció del famós segell britànic, error que segurament té el seu origen en el fet d'estar protagonitzada per Christopher Lee, actor regular de la productora). El sorprenent és que Portabella no solament narra el procés de gestació d'aquest relat cinematogràfic que es desenvolupa davant d'ell (el film de Franco), sinó que se les enginya per explicar novament la història de Drácula: a la seva manera, Vampir és una particular versió del clàssic de Bram Stoker elaborada al voltant de la deconstrucción de l'imaginari visual del famós vampir, creat i sostingut al llarg de desenes de versions anteriors. Les càmeres del català segueixen a les càmeres del madrileny durant el rodatge, però també, com si es tractés de vampirs fílmics a l'aguait de les seves victimes es coloquen en els assajos del repartiment d'on se succionen alguns dels moments més inoblidables, preses i repeticions de preses QUE MAI QUEDARAN IMPRESES en l'emulsió en colors i pantalla ampla de Franco sinó en els 16mm en blanc i negre de Portabella. En aquest joc entre realitat i ficció, en les escletxes obertes entre la construcció de cartró i el maquillatge teatral, apuntant darrere de la guardarropía i els ullals descartables, s'endevinen els abastos reals d'una operació cinematogràfica que es presenta lúdica però se sap profunda.

 

Hi ha en Vampir un plànol d'una bellesa tan fugaç com fulgurant que il·lustra a la perfecció aquesta idea. Soledad Miranda, l'actriu favorita de Franco per aquells anys –qui moriria tot just uns mesos després de l'estrena d'aquesta pel·lícula en un accident automobilístic-, assaja algunes línies del guió, per complet concentrada en el seu paper, quan de sobte, en un instant que no ha de durar més d'un segon, gira el rostre a càmera i guiña un ull. La sorpresa és tan gran, en particular si l'espectador està realment concentrat en el drama que s'està desenvolupant, que l'efecte realista irrompent des de la pantalla té la capacitat de pertorbar momentàniament l'estat contemplatiu de qui observa, aparentment segur dels seus sentits, des de la butaca. Una capa de realitat irromp amb força des del fons d'aquesta altra realitat en construcció que és l'assaig abans del rodatge, un impagable instant de veritat. Després Christopher Lee es dedica a la lectura de l'últim paràgraf de la novel·la de Stoker, i el so extemporani li cedeix el lloc a la inconfundible tonalitat de veu de l'actor britànic. Vampir és, des de tot punt de vista, una experiència inoblidable. 

Autor:Diego Brodersen
Tornar