Pont de Varsóvia. Critica

El director català Pere Portabella ve gaudint últimament d'una publicitat inusual a Nova York. Al setembre passat, el MoMA va portar de Chicago una retrospectiva única en la seva classe a Amèrica del Nord. Al gener, el Film Forum va projectar Die Stille vor Bach durant dues setmanes en les seves sales. I ara el MoMA reviu el drama de 1990, Pont de Varsòvia (una obra anterior d'aquest cineasta infreqüent) per a uns passes al llarg d'una setmana. Vist que Pere Portabella es nega a editar la seva obra en DVD per a particulars, aquesta última oportunitat de conèixer-lo és un regal excepcional.

 

D'una confiança suprema, de gosadia experimental, comprensible de forma intermitent i sempre absorbent, Pont de Varsòvia és un collage d'imatges i sons, units de forma imprecisa per un grapat de personatges: un escriptor, un director d'orquesta i una biòloga marina. Al.ludeixen a una trama però al final funcionen mes com abstraccions per a introduir idees més generals sobre la destinació, l'atzar i la voluntat amb fons de literatura, art i música. Abunden les escenes d'una visceralitat pasmosa, siguin d'un somni d'arquitectura Barcelonina, d'una simfonia urbana a l'aire lliure composta per músics dispersos, d'una escena d'opera en un mercat de peix o d'un avió apagant un foc en el bosc. L'efecte és imparable i esgotador però sempre sorprenent.

Autor:Stephen Garrett. Time Out New York. Juny 2008
Tornar