"Es podria dir que Portabella és un cineasta extrem, irrespectuós i destructiu; un cineasta punk. I d’alguna manera l’és. Però amb una excepció. La poca cura, aquella qualitat que, amb tota la raó, se sol associar a allò punk, està completament absent al seu cinema. Si Portabella és un cineasta punk, n’és el més elegant de tots. El que posa de relleu, desestructura i destrueix signatures, mecanismes i discursos mentre fa enquadraments amb el virtuosisme matemàtic d’Antonioni o de Resnais, fotografia amb la violència de Glauber Rocha, munta amb la intel·ligència revolucionària d’Eisenstein i mou la càmera amb la sofisticació arrogant de Fellini. Portabella té temps de posar-se bé la corbata mentre fa a miques el cinema i el món".