No compteu amb els dits

Portabella es planteja la recerca d’una nova narrativa, renunciant a la fórmula institucional de producció: el cànon aristotèlic com a eina perfecta, eficaç i més adequada per als productors, avalada per l’èxit massiu d’assistència de públic a les sales de cinema, que va convertir el cinema en l’espectacle més popular del segle XX. Per això va recórrer a un poeta, Joan Brossa. Utilitzant com a estructura narrativa les normes tècniques del cinema publicitari, aquest primer treball cinematogràfic de Portabella seria impensable sense la poesia de Joan Brossa. Amb els seus jocs de llenguatge, les seves potents metàfores visuals i la seva fascinació per les formes de representació popular, Portabella torna de l’exili després de “l’escàndol Viridiana”. La primera frase del seu primer film és: “Derrotat…però no vençut“. L’última seqüència deixa l’espectador clavat davant la pantalla en blanc.