Umbracle

Igual que Vampir-Cuadecuc, aquesta pel.licula s’articula sobre dos eixos fonamentals: la indagació sobre les formes de representació cinematogràfiques i la imatge crítica de l’Espanya oficial, la del franquisme. Muntatge d’atraccions i brechtianisme en dosis fortes. Umbracle es compon de fragments (alguns d’arxiu) que ressona, més que progressar, per encadenaments insòlits, amb escenes de dejà vu que sempre prometen una mica més, però romanen tensamente inacabades. Jonathan Rosenbaum va dir: “Pocs directors després de Resnais han jugat de forma tan despietada amb les expectatives narratives inconscients per a molestar-nos”. Aprenent de l’estranyament que Rossellini provocava llençant actors coneguts en escenaris salvatges del sud d’Europa, Portabella fa passejar Christopher Lee per una Barcelona de somni. Amb tota seguretat, el film estructuralment més complex i el més profundament polític de Portabella, dotat d’una poesia feroç.